dissabte 27 de juliol

COL d’ARES . Prats-de-Mollo La Preste

CAMI DE LA RETIRADA

12:00 / 18:00 – CONCERTS i SEGUICI musical

(Obert a tothom)

Creat amb motiu de la diada del 27 de juliol per JAZZ EN TECH amb la direcció de Jean-Pierre ALMY

THE RETIRADA SWINGIN’ COMBO:

Marchin’ Up To No Salvation

Benjamin FACONNIER, trompeta i cant

Fabrice MOUNIER,  clarinet, saxo soprano

Yvan PICAULT, saxo tenor

Julien VEZILIER, trombone / trombó

Philippe GUIGNIER, banjo

Jean-Pierre ALMY, tuba

Michael SANTANASTASIO, percussions

retrobats en el CAMI DE LA RETIRADA per

Alain BRUNET, trompeta

Pascal BOUTERIN, percussions

Jean-Jacques TAÏB, clarinet, saxo…

i altres…

Alguns es preguntaran com s’explica l’homenatge a la RETIRADA per un orquestra NEW ORLEANS ?!

L’estil New Orleans també ha evolucionat amb el teló de fons de les migracions massives. O sigui que el New Orleans no es com ho sembla per molts, una música lleugera, alegre i de festa…

Ve’t’aquí un resum de l’anomenat New Orleans amb la seva forma orquestral va neíxer a finals del segle XIX i principi de segle XX a Louisiane. Però es a Chicago, a l’estat d’Illinois que va creíxer en els anys 20 i 30: precisament aquests! Els músics van seguir aquesta gent en un moviment anomenat “Gran Migració Negra” amb una ruta dita “de la Terra Promesa fins el Ghetto” *, les restes de la qual encara es poden veure avui en día a l’Amèrica d’en Trump…

La crisis de l’any 1929 ens ofereix l’oportunitat de posar en paral. lel les dues migracions, la “Republicana Espanyola” i la “Negra Americana” sense cap relació directa entre elles però que es van imposar a JAZZ EN TECH.

De fet, va ser la primera idea d’aquesta diada del 27 de juliol.

Una darrera paraula per donar les gracies a Jean-Pierre ALMY i als seus amics que hem anomenat sense por “THE RETIRADA SWINGIN’ COMBO” …

El New Orleans

“es primer de tot, un accent musical, l’accent no es defineix, s’experimenta, i per tant s’ha d’escoltar.

Sentir parlar la gent d’aquí es com una pulsació rítmica (lligada a n’aquest accent)” **

El nostre COMBO aplega els fonaments de la banda musical de carrer amb els seus instruments originals trombó, trompeta, clarinet, tuba, washboard i banjo…

“Tants orquestres després de la guerra han tocat aquestes frases segons la música dels Armstrong, Dodds, Bechet, etc… sense poguer definir-se realment com de New Orleans”. Hugues Panassié, LE STYLE NEW ORLEANS

 

* De la “terre promise” au ghetto la grande migration noire américaine 1916 – 1930. Loïs Wacquant, Actes de la recherche en Sciences Sociales 1993/4 (N°99, p.43-51)

** Le STYLE NEW ORLEANS, Hugues Panassié, Bulletin du Hot Club de France – N° 120, septembre 1962

Organizer

Col d’Ares