Barret – Lazarevitch – Allouche

New Close Meeting

• Eric BARRET : saxofon
• Serge LAZAREVITCH : guitarra
• Joël ALLOUCHE : bateria

“El jazz està format per una gran varietat de gèneres, es barreja amb tots els estils”, Serge Lazarevitch

Combinació de tres o més aviat « ménage à trois » ?

El trio de Montpellier amb l’Eric Barret (saxofon, tenor i soprano) en Serge Lazarevith (guitarra elèctrica i acústica) i en Joël Allouche (batería-percussions) forma part d’aquesta generació de músics de jazz imprescindibles que van apareíxer a principi dels anys 1980 i que van contribuïr a renovar un estil de música influenciada a la vegada per les arrels genuins del jazz i també per el rock, la música pop, el cant o les músiques tradicionals.

En aquesta recuperació Close Meeting (2008-Cristal Records Abeille Musique), aquests tres artistes virtuosos interpreten de nou els estandarts Thelonious Monk i Jim Hall, un titòl de Björko una cançó de bressol Au clair de la lune i també ens fan descobrir composicions originals.

Es deixen portar per la música, una música sense fronteres servida per uns intercanvis cómplices, dins d’una harmonía sempre delicada. No es deixen tancar mai dins d’un esquema definit, treuen l’inspiració tant de composicions molt melòdiques com de l’exploració i l’improvització dins d’un espai. Ens ofereixen tanmateix tot un univers musical amb perspectives i relleus inesperats.

En aquest trio a la vegada contrastat i tanmateix complementari com es va notar a la publicació del CD a l’any 2008. Deia en Jean-Marc Gelin « no tracten de servir l’interpretació de l’altre de manera sistemàtica, sinò que son coherents tot i mantenint la seva singularitat. Així quan l’Eric Barret fa sorgir el só agut d’un saxofon tenor, en Serge Lazarevitch arodoneix els angles i estira els espais entre els quals s’embasten i s’esgarrifen les notes d’en Joël Allouche…Un encert total »

El balcó del Canigó que ens havía acostumat, els altres anys a lluir-se, es mereixía aquest fina, per clausurar una edició riquíssima i plena de colors…

A no perdre’s baix ningún concepte , ni que fos meteorològica…
(Si cal, agafa un paraigua i una mica de llana, però sobretot no et rendeixis, l’església de Saint-Martin ofereix una acústica notable que ja hem pogut provar…)